descoratjar

Catalan

Etymology

From descoratge +‎ -ar.

Pronunciation

  • IPA(key): (Central) [dəs.ku.ɾəˈd͡ʒa]
  • IPA(key): (Balearic) [dəs.ko.ɾəˈd͡ʒa]
  • IPA(key): (Valencia) [des.ko.ɾaˈd͡ʒaɾ]

Verb

descoratjar (first-person singular present descoratjo, first-person singular preterite descoratgí, past participle descoratjat)

  1. (transitive) to discourage
  2. (pronominal) to lose courage

Conjugation

    Conjugation of descoratjar (first conjugation, j-g alternation)
infinitive descoratjar
gerund descoratjant
past participle masculine feminine
singular descoratjat descoratjada
plural descoratjats descoratjades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present descoratjo descoratges descoratja descoratgem descoratgeu descoratgen
imperfect descoratjava descoratjaves descoratjava descoratjàvem descoratjàveu descoratjaven
future descoratjaré descoratjaràs descoratjarà descoratjarem descoratjareu descoratjaran
preterite descoratgí descoratjares descoratjà descoratjàrem descoratjàreu descoratjaren
conditional descoratjaria descoratjaries descoratjaria descoratjaríem descoratjaríeu descoratjarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present descoratgi descoratgis descoratgi descoratgem descoratgeu descoratgin
imperfect descoratgés descoratgessis descoratgés descoratgéssim descoratgéssiu descoratgessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — descoratja descoratgi descoratgem descoratgeu descoratgin
negative (no) — no descoratgis no descoratgi no descoratgem no descoratgeu no descoratgin

Synonyms

Derived terms

  • descoratjament

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.