empresonar

Catalan

Etymology

From en- +‎ presó +‎ -ar.

Pronunciation

  • IPA(key): (Central) [əm.pɾə.zuˈna]
  • IPA(key): (Balearic) [əm.pɾə.zoˈna]
  • IPA(key): (Valencia) [em.pɾe.zoˈnaɾ]

Verb

empresonar (first-person singular present empresono, first-person singular preterite empresoní, past participle empresonat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

  1. (transitive) to imprison

Conjugation

    Conjugation of empresonar (first conjugation)
infinitive empresonar
gerund empresonant
past participle masculine feminine
singular empresonat empresonada
plural empresonats empresonades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present empresono empresones empresona empresonem empresoneu empresonen
imperfect empresonava empresonaves empresonava empresonàvem empresonàveu empresonaven
future empresonaré empresonaràs empresonarà empresonarem empresonareu empresonaran
preterite empresoní empresonares empresonà empresonàrem empresonàreu empresonaren
conditional empresonaria empresonaries empresonaria empresonaríem empresonaríeu empresonarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present empresoni empresonis empresoni empresonem empresoneu empresonin
imperfect empresonés empresonessis empresonés empresonéssim empresonéssiu empresonessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — empresona empresoni empresonem empresoneu empresonin
negative (no) — no empresonis no empresoni no empresonem no empresoneu no empresonin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.