enfurir

Catalan

Etymology

Calque of Spanish enfurecer.

Pronunciation

Verb

enfurir (first-person singular present enfureixo, first-person singular preterite enfurí, past participle enfurit)

  1. alternative form of enfuriar

Conjugation

    Conjugation of enfurir (third conjugation, with -eix-)
infinitive enfurir
gerund enfurint
past participle masculine feminine
singular enfurit enfurida
plural enfurits enfurides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present enfureixo enfureixes enfureix enfurim enfuriu enfureixen
imperfect enfuria enfuries enfuria enfuríem enfuríeu enfurien
future enfuriré enfuriràs enfurirà enfurirem enfurireu enfuriran
preterite enfurí enfurires enfurí enfurírem enfuríreu enfuriren
conditional enfuriria enfuriries enfuriria enfuriríem enfuriríeu enfuririen
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present enfureixi enfureixis enfureixi enfurim enfuriu enfureixin
imperfect enfurís enfurissis enfurís enfuríssim enfuríssiu enfurissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — enfureix enfureixi enfurim enfuriu enfureixin
negative (no) — no enfureixis no enfureixi no enfurim no enfuriu no enfureixin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.