espellir

Catalan

Etymology

Inherited from Latin expellere, with normal change of conjugation to -ir. Doublet of expel·lir, a learned borrowing.

Pronunciation

Verb

espellir (first-person singular present espelleixo, first-person singular preterite espellí, past participle espellit)

  1. (intransitive) to open (of flowers)
    • 1990, Renada-Laura Portet, Lettera amorosa:
      Tot té un sentit, Jordi, el vent que xiula, la campana que toca, les flors que espelleixen, els besos que es donen.
      Everything has a meaning, Jordi: the wind that whistles, the bell that tolls, the flowers that bloom, the kisses that are given.
  2. (pronominal) to bloom

Conjugation

    Conjugation of espellir (third conjugation, with -eix-)
infinitive espellir
gerund espellint
past participle masculine feminine
singular espellit espellida
plural espellits espellides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present espelleixo espelleixes espelleix espellim espelliu espelleixen
imperfect espellia espellies espellia espellíem espellíeu espellien
future espelliré espelliràs espellirà espellirem espellireu espelliran
preterite espellí espellires espellí espellírem espellíreu espelliren
conditional espelliria espelliries espelliria espelliríem espelliríeu espellirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present espelleixi espelleixis espelleixi espellim espelliu espelleixin
imperfect espellís espellissis espellís espellíssim espellíssiu espellissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — espelleix espelleixi espellim espelliu espelleixin
negative (no) — no espelleixis no espelleixi no espellim no espelliu no espelleixin

Synonyms

  • descloure's

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.