expel·lir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin expellere, with normal change of conjugation to -ir. Compare the inherited doublet espellir.

Pronunciation

Verb

expel·lir (first-person singular present expel·leixo, first-person singular preterite expel·lí, past participle expel·lit)

  1. (transitive) to exhale, breathe out
    Synonym: expulsar

Conjugation

    Conjugation of expel·lir (third conjugation, with -eix-)
infinitive expel·lir
gerund expel·lint
past participle masculine feminine
singular expel·lit expel·lida
plural expel·lits expel·lides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present expel·leixo expel·leixes expel·leix expel·lim expel·liu expel·leixen
imperfect expel·lia expel·lies expel·lia expel·líem expel·líeu expel·lien
future expel·liré expel·liràs expel·lirà expel·lirem expel·lireu expel·liran
preterite expel·lí expel·lires expel·lí expel·lírem expel·líreu expel·liren
conditional expel·liria expel·liries expel·liria expel·liríem expel·liríeu expel·lirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present expel·leixi expel·leixis expel·leixi expel·lim expel·liu expel·leixin
imperfect expel·lís expel·lissis expel·lís expel·líssim expel·líssiu expel·lissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — expel·leix expel·leixi expel·lim expel·liu expel·leixin
negative (no) — no expel·leixis no expel·leixi no expel·lim no expel·liu no expel·leixin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.