estrafer

Catalan

Etymology

Blend of escarnir +‎ contrafer.

Pronunciation

Verb

estrafer (first-person singular present estrafaig, first-person singular preterite estrafiu, past participle estrafet)

  1. to imitate
  2. to disguise

Conjugation

    Conjugation of estrafer (second conjugation, irregular)
infinitive estrafer
gerund estrafent
past participle masculine feminine
singular estrafet estrafeta
plural estrafets estrafetes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present estrafaig estrafàs estrafà estrafem estrafeu estrafan
imperfect estrafeia estrafeies estrafeia estrafèiem estrafèieu estrafeien
future estrafaré estrafaràs estrafarà estrafarem estrafareu estrafaran
preterite estrafiu estraferes estrafeu estraférem estraféreu estraferen
conditional estrafaria estrafaries estrafaria estrafaríem estrafaríeu estrafarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present estrafaci estrafacis estrafaci estrafem estrafeu estrafacin
imperfect estrafés estrafessis estrafés estraféssim estraféssiu estrafessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — estrafés estrafaci estrafem estrafeu estrafacin
negative (no) — no estrafacis no estrafaci no estrafem no estrafeu no estrafacin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.