glopejar

From glop (“gulp”) +‎ -ejar.

• IPA^(key): (Central) [ɡlu.pəˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [ɡlo.pəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [ɡlo.peˈd͡ʒaɾ]

glopejar (first-person singular present glopejo, first-person singular preterite glopegí, past participle glopejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to rinse (one's mouth)

• “glopejar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “glopejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “glopejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “glopejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.