induir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin indūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

Verb

induir (first-person singular present indueixo, first-person singular preterite induí, past participle induït)

  1. to induce (to lead by persuasion or influence)
  2. to induce (to cause or produce induction)

Conjugation

    Conjugation of induir (third conjugation, with -eix-)
infinitive induir
gerund induint
past participle masculine feminine
singular induït induïda
plural induïts induïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present indueixo indueixes indueix induïm induïu indueixen
imperfect induïa induïes induïa induíem induíeu induïen
future induiré induiràs induirà induirem induireu induiran
preterite induí induïres induí induírem induíreu induïren
conditional induiria induiries induiria induiríem induiríeu induirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present indueixi indueixis indueixi induïm induïu indueixin
imperfect induís induïssis induís induíssim induíssiu induïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — indueix indueixi induïm induïu indueixin
negative (no) — no indueixis no indueixi no induïm no induïu no indueixin
  • inducció
  • inductiu

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.