llescar

Catalan

Etymology

From llesca +‎ -ar.

Pronunciation

Verb

llescar (first-person singular present llesco, first-person singular preterite llesquí, past participle llescat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

  1. (transitive) to slice

Conjugation

    Conjugation of llescar (first conjugation, c-qu alternation)
infinitive llescar
gerund llescant
past participle masculine feminine
singular llescat llescada
plural llescats llescades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present llesco llesques llesca llesquem llesqueu llesquen
imperfect llescava llescaves llescava llescàvem llescàveu llescaven
future llescaré llescaràs llescarà llescarem llescareu llescaran
preterite llesquí llescares llescà llescàrem llescàreu llescaren
conditional llescaria llescaries llescaria llescaríem llescaríeu llescarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present llesqui llesquis llesqui llesquem llesqueu llesquin
imperfect llesqués llesquessis llesqués llesquéssim llesquéssiu llesquessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — llesca llesqui llesquem llesqueu llesquin
negative (no) — no llesquis no llesqui no llesquem no llesqueu no llesquin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.