lloar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan loar, from Latin laudāre. Compare Occitan lausar, French louer, Spanish loar.

Pronunciation

  • IPA(key): (Central) [ʎuˈa]
  • IPA(key): (Balearic) [ʎoˈa]
  • IPA(key): (Valencia) [ʎoˈaɾ]
  • Audio (Catalonia):(file)
  • Homophone: lloà
  • Rhymes: -a(ɾ)

Verb

lloar (first-person singular present lloo, first-person singular preterite lloí, past participle lloat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

  1. (transitive, pronominal) to praise

Conjugation

    Conjugation of lloar (first conjugation)
infinitive lloar
gerund lloant
past participle masculine feminine
singular lloat lloada
plural lloats lloades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present lloo lloes lloa lloem lloeu lloen
imperfect lloava lloaves lloava lloàvem lloàveu lloaven
future lloaré lloaràs lloarà lloarem lloareu lloaran
preterite lloí lloares lloà lloàrem lloàreu lloaren
conditional lloaria lloaries lloaria lloaríem lloaríeu lloarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present lloï lloïs lloï lloem lloeu lloïn
imperfect lloés lloessis lloés lloéssim lloéssiu lloessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — lloa lloï lloem lloeu lloïn
negative (no) — no lloïs no lloï no lloem no lloeu no lloïn

Derived terms

Further reading

Anagrams

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.