poblejar

From poble (“village”) +‎ -ejar.

• IPA^(key): (Central) [pub.bləˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [pob.bləˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [po.bleˈd͡ʒaɾ]

poblejar (first-person singular present poblejo, first-person singular preterite poblegí, past participle poblejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to resemble a village (of a city)
   • 1999, Joan Daniel Bezsonoff i Montalat, La revolta dels geperuts:

     Narbona és una metròpoli que pobleja. El barri de l'estació, indigne d'una ciutat, ronqueja.

     Narbonne is a metropolis that resembles a village. The station quarter, unworthy of a city, snores.

• “poblejar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007