prodigi

Learned borrowing from Latin prōdigium.

prodigi m (plural prodigis)

1. prodigy

• prodigiós

• “prodigi”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “prodigi”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “prodigi” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “prodigi” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

prodigi m

1. plural of prodigio

prōdigī

1. present passive infinitive of prōdigō