sadollar
Catalan
Etymology
Inherited from Vulgar Latin *satullāre, diminutive of Latin saturāre. Compare French souler and Italian satollare.
Pronunciation
- IPA(key): (Central) [sə.ðuˈʎa]
- IPA(key): (Balearic) [sə.ðoˈʎa]
- IPA(key): (Valencia) [sa.ðoˈʎaɾ]
- Homophone: sadollà
- Rhymes: -a(ɾ)
Verb
sadollar (first-person singular present sadollo, first-person singular preterite sadollí, past participle sadollat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/
Conjugation
Conjugation of sadollar (first conjugation)
Related terms
Further reading
- “sadollar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “sadollar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
- “sadollar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “sadollar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.