sol·licitar

Borrowed from Latin sollicitāre. First attested in the 14th century.^[1]

• IPA^(key): (Central) [sul.li.siˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [sol.li.siˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [sol.li.siˈtaɾ]

• Audio (Catalonia):

  (file)

• Rhymes: -a(ɾ)

sol·licitar (first-person singular present sol·licito, first-person singular preterite sol·licití, past participle sol·licitat)

1. to request; to ask for
2. to encourage; to put pressure on (someone to do something)

• “sol·licitar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “sol·licitar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “sol·licitar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.