amoïnar
Catalan
Etymology
Borrowed from Spanish amohinar.[1] Ultimately borrowed from Andalusian Arabic مُهِين (muhīn), from Arabic مَهِين (mahīn).
Pronunciation
Verb
amoïnar (first-person singular present amoïno, first-person singular preterite amoïní, past participle amoïnat)
Conjugation
Conjugation of amoïnar (first conjugation)
| infinitive | amoïnar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| gerund | amoïnant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | amoïnat | amoïnada | |||||
| plural | amoïnats | amoïnades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | amoïno | amoïnes | amoïna | amoïnem | amoïneu | amoïnen | |
| imperfect | amoïnava | amoïnaves | amoïnava | amoïnàvem | amoïnàveu | amoïnaven | |
| future | amoïnaré | amoïnaràs | amoïnarà | amoïnarem | amoïnareu | amoïnaran | |
| preterite | amoïní | amoïnares | amoïnà | amoïnàrem | amoïnàreu | amoïnaren | |
| conditional | amoïnaria | amoïnaries | amoïnaria | amoïnaríem | amoïnaríeu | amoïnarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | amoïni | amoïnis | amoïni | amoïnem | amoïneu | amoïnin | |
| imperfect | amoïnés | amoïnessis | amoïnés | amoïnéssim | amoïnéssiu | amoïnessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| affirmative | — | amoïna | amoïni | amoïnem | amoïneu | amoïnin | |
| negative (no) | — | no amoïnis | no amoïni | no amoïnem | no amoïneu | no amoïnin | |
Related terms
- moïna
References
- ^ “amoïnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
Further reading
- “amoïnar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “amoïnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
- “amoïnar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “amoïnar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.