cedir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin cēdere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

Verb

cedir (first-person singular present cedeixo, first-person singular preterite cedí, past participle cedit)

  1. (transitive) to cede, yield, hand over
  2. (intransitive) to give in, concede

Conjugation

    Conjugation of cedir (third conjugation, with -eix-)
infinitive cedir
gerund cedint
past participle masculine feminine
singular cedit cedida
plural cedits cedides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present cedeixo cedeixes cedeix cedim cediu cedeixen
imperfect cedia cedies cedia cedíem cedíeu cedien
future cediré cediràs cedirà cedirem cedireu cediran
preterite cedí cedires cedí cedírem cedíreu cediren
conditional cediria cediries cediria cediríem cediríeu cedirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present cedeixi cedeixis cedeixi cedim cediu cedeixin
imperfect cedís cedissis cedís cedíssim cedíssiu cedissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — cedeix cedeixi cedim cediu cedeixin
negative (no) — no cedeixis no cedeixi no cedim no cediu no cedeixin

Derived terms

  • cedible

References

  • “cedir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Further reading

Ido

Pronunciation

  • IPA(key): /t͡seˈdir/

Verb

cedir

  1. past infinitive of cedar

Middle English

Noun

cedir

  1. alternative form of cedre
This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.