evangelitzar

Borrowed from Late Latin ēvangelizāre. First attested in the 14th century.^[1]

• IPA^(key): (Central) [ə.βəɲ.ʒə.liˈd͡za]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.vəɲ.ʒə.liˈd͡za]
• IPA^(key): (Valencia) [e.vaɲ.d͡ʒe.liˈzaɾ]

evangelitzar (first-person singular present evangelitzo, first-person singular preterite evangelitzí, past participle evangelitzat)

1. (transitive) to evangelize

• evangelització
• evangelitzador

• evangeli

• “evangelitzar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “evangelitzar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “evangelitzar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.