freqüentar

Borrowed from Latin frequentāre.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [fɾə.kwənˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [fɾe.kwenˈtaɾ]

freqüentar (first-person singular present freqüento, first-person singular preterite freqüentí, past participle freqüentat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

1. (transitive) to frequent

• freqüent

• “freqüentar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “freqüentar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “freqüentar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “freqüentar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

freqüentar (first-person singular present freqüento, first-person singular preterite freqüentei, past participle freqüentado)

1. Pre-reform spelling (used until 1990 in Brazil and 1945 in Portugal) of frequentar; may still occur as a sporadic misspelling.