seduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin sēdūcere (“to seduce; to lead astray”); adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

Verb

seduir (first-person singular present sedueixo, first-person singular preterite seduí, past participle seduït)

  1. (transitive) to seduce

Conjugation

    Conjugation of seduir (third conjugation, with -eix-)
infinitive seduir
gerund seduint
past participle masculine feminine
singular seduït seduïda
plural seduïts seduïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present sedueixo sedueixes sedueix seduïm seduïu sedueixen
imperfect seduïa seduïes seduïa seduíem seduíeu seduïen
future seduiré seduiràs seduirà seduirem seduireu seduiran
preterite seduí seduïres seduí seduírem seduíreu seduïren
conditional seduiria seduiries seduiria seduiríem seduiríeu seduirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present sedueixi sedueixis sedueixi seduïm seduïu sedueixin
imperfect seduís seduïssis seduís seduíssim seduíssiu seduïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — sedueix sedueixi seduïm seduïu sedueixin
negative (no) — no sedueixis no sedueixi no seduïm no seduïu no sedueixin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.