esbojarrar-se

Catalan

Etymology

From es- +‎ boig (“mad”) +‎ -arro +‎ -ar +‎ se.

Verb

esbojarrar-se (first-person singular present m'esbojarro, first-person singular preterite m'esbojarrí, past participle esbojarrat)

  1. to run wild, to go crazy

Conjugation

    Conjugation of esbojarrar-se (first conjugation)
infinitive esbojarrar-se
gerund esbojarrant-se
past participle masculine feminine
singular esbojarrat esbojarrada
plural esbojarrats esbojarrades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'esbojarro t'esbojarres s'esbojarra ens esbojarrem us esbojarreu s'esbojarren
imperfect m'esbojarrava t'esbojarraves s'esbojarrava ens esbojarràvem us esbojarràveu s'esbojarraven
future m'esbojarraré t'esbojarraràs s'esbojarrarà ens esbojarrarem us esbojarrareu s'esbojarraran
preterite m'esbojarrí t'esbojarrares s'esbojarrà ens esbojarràrem us esbojarràreu s'esbojarraren
conditional m'esbojarraria t'esbojarraries s'esbojarraria ens esbojarraríem us esbojarraríeu s'esbojarrarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'esbojarri t'esbojarris s'esbojarri ens esbojarrem us esbojarreu s'esbojarrin
imperfect m'esbojarrés t'esbojarressis s'esbojarrés ens esbojarréssim us esbojarréssiu s'esbojarressin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — esbojarra't esbojarri's esbojarrem-nos esbojarreu-vos esbojarrin-se
negative (no) — no t'esbojarris no s'esbojarri no ens esbojarrem no us esbojarreu no s'esbojarrin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.