esborneiar-se

Catalan

Etymology

From es- +‎ borni +‎ -ar.

Verb

esborneiar-se (first-person singular present m'esborneio, first-person singular preterite m'esborneí, past participle esborneiat)

  1. (intransitive) to be stunned, to lose it
    Synonym: desesmar-se

Conjugation

    Conjugation of esborneiar-se (first conjugation)
infinitive esborneiar-se
gerund esborneiant-se
past participle masculine feminine
singular esborneiat esborneiada
plural esborneiats esborneiades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'esborneio t'esborneies s'esborneia ens esborneiem us esborneieu s'esborneien
imperfect m'esborneiava t'esborneiaves s'esborneiava ens esborneiàvem us esborneiàveu s'esborneiaven
future m'esborneiaré t'esborneiaràs s'esborneiarà ens esborneiarem us esborneiareu s'esborneiaran
preterite m'esborneí t'esborneiares s'esborneià ens esborneiàrem us esborneiàreu s'esborneiaren
conditional m'esborneiaria t'esborneiaries s'esborneiaria ens esborneiaríem us esborneiaríeu s'esborneiarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'esborneï t'esborneïs s'esborneï ens esborneiem us esborneieu s'esborneïn
imperfect m'esborneiés t'esborneiessis s'esborneiés ens esborneiéssim us esborneiéssiu s'esborneiessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — esborneia't esborneï's esborneiem-nos esborneieu-vos esborneïn-se
negative (no) — no t'esborneïs no s'esborneï no ens esborneiem no us esborneieu no s'esborneïn

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.