marxar

Catalan

Etymology

Compare Occitan marchar, borrowed from French marcher or Spanish marchar, from Frankish *markōn (“to mark, mark out, to press with the foot”), from Proto-Germanic *markōną (“to mark, to notice”).

Pronunciation

Verb

marxar (first-person singular present marxo, first-person singular preterite marxí, past participle marxat)

  1. (intransitive) to go, leave, depart
    Synonym: anar-se'n
  2. (intransitive) to function, work, run
  3. (intransitive) to march

Conjugation

    Conjugation of marxar (first conjugation)
infinitive marxar
gerund marxant
past participle masculine feminine
singular marxat marxada
plural marxats marxades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present marxo marxes marxa marxem marxeu marxen
imperfect marxava marxaves marxava marxàvem marxàveu marxaven
future marxaré marxaràs marxarà marxarem marxareu marxaran
preterite marxí marxares marxà marxàrem marxàreu marxaren
conditional marxaria marxaries marxaria marxaríem marxaríeu marxarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present marxi marxis marxi marxem marxeu marxin
imperfect marxés marxessis marxés marxéssim marxéssiu marxessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — marxa marxi marxem marxeu marxin
negative (no) — no marxis no marxi no marxem no marxeu no marxin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.