ocupar-se

See also: ocuparse

Catalan

Verb

ocupar-se (first-person singular present m'ocupo, first-person singular preterite m'ocupí, past participle ocupat)

  1. reflexive of ocupar

Conjugation

    Conjugation of ocupar-se (first conjugation)
infinitive ocupar-se
gerund ocupant-se
past participle masculine feminine
singular ocupat ocupada
plural ocupats ocupades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'ocupo t'ocupes s'ocupa ens ocupem us ocupeu s'ocupen
imperfect m'ocupava t'ocupaves s'ocupava ens ocupàvem us ocupàveu s'ocupaven
future m'ocuparé t'ocuparàs s'ocuparà ens ocuparem us ocupareu s'ocuparan
preterite m'ocupí t'ocupares s'ocupà ens ocupàrem us ocupàreu s'ocuparen
conditional m'ocuparia t'ocuparies s'ocuparia ens ocuparíem us ocuparíeu s'ocuparien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'ocupi t'ocupis s'ocupi ens ocupem us ocupeu s'ocupin
imperfect m'ocupés t'ocupessis s'ocupés ens ocupéssim us ocupéssiu s'ocupessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — ocupa't ocupi's ocupem-nos ocupeu-vos ocupin-se
negative (no) — no t'ocupis no s'ocupi no ens ocupem no us ocupeu no s'ocupin
This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.