vantar-se
Catalan
Etymology
From Latin vānitāre (“to brag”).
Pronunciation
- IPA(key): (Central) [bənˈtar.sə]
- IPA(key): (Balearic) [vənˈtar.sə]
- IPA(key): (Valencia) [vanˈtaɾ.se]
Verb
vantar-se (first-person singular present em vanto, first-person singular preterite em vantí, past participle vantat)
Conjugation
Further reading
- “vantar-se”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “vantar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
- “vantar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “vantar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.