encallar-se

Catalan

Verb

encallar-se (first-person singular present m'encallo, first-person singular preterite m'encallí, past participle encallat)

  1. reflexive of encallar

Conjugation

    Conjugation of encallar-se (first conjugation)
infinitive encallar-se
gerund encallant-se
past participle masculine feminine
singular encallat encallada
plural encallats encallades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'encallo t'encalles s'encalla ens encallem us encalleu s'encallen
imperfect m'encallava t'encallaves s'encallava ens encallàvem us encallàveu s'encallaven
future m'encallaré t'encallaràs s'encallarà ens encallarem us encallareu s'encallaran
preterite m'encallí t'encallares s'encallà ens encallàrem us encallàreu s'encallaren
conditional m'encallaria t'encallaries s'encallaria ens encallaríem us encallaríeu s'encallarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'encalli t'encallis s'encalli ens encallem us encalleu s'encallin
imperfect m'encallés t'encallessis s'encallés ens encalléssim us encalléssiu s'encallessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — encalla't encalli's encallem-nos encalleu-vos encallin-se
negative (no) — no t'encallis no s'encalli no ens encallem no us encalleu no s'encallin
This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.