esllavissar-se

Catalan

Etymology

From es- +‎ llau +‎ -ís +‎ -ar.

Verb

esllavissar-se (first-person singular present m'esllavisso, first-person singular preterite m'esllavissí, past participle esllavissat)

  1. (reflexive) to fall apart, to crumble

Conjugation

    Conjugation of esllavissar-se (first conjugation)
infinitive esllavissar-se
gerund esllavissant-se
past participle masculine feminine
singular esllavissat esllavissada
plural esllavissats esllavissades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'esllavisso t'esllavisses s'esllavissa ens esllavissem us esllavisseu s'esllavissen
imperfect m'esllavissava t'esllavissaves s'esllavissava ens esllavissàvem us esllavissàveu s'esllavissaven
future m'esllavissaré t'esllavissaràs s'esllavissarà ens esllavissarem us esllavissareu s'esllavissaran
preterite m'esllavissí t'esllavissares s'esllavissà ens esllavissàrem us esllavissàreu s'esllavissaren
conditional m'esllavissaria t'esllavissaries s'esllavissaria ens esllavissaríem us esllavissaríeu s'esllavissarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'esllavissi t'esllavissis s'esllavissi ens esllavissem us esllavisseu s'esllavissin
imperfect m'esllavissés t'esllavissessis s'esllavissés ens esllavisséssim us esllavisséssiu s'esllavissessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — esllavissa't esllavissi's esllavissem-nos esllavisseu-vos esllavissin-se
negative (no) — no t'esllavissis no s'esllavissi no ens esllavissem no us esllavisseu no s'esllavissin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.